La vida a Nova Zelanda i el final d'una etapa de la meva vida

Després de viure 6 mesos a Helsinki, 6 més a Winnipeg (Canadà) i 3 més a Kioto (Japó), l’última estada del meu doctorat la volia fer a Oceania. Després de buscar ofertes de centres de treball a Austràlia i Nova Zelanda, em vaig decantar per anar a fer una estada de 2 mesos a un centre referent mundial en nutrició humana com és el Riddet Institute. Aquest centre està localitzat a Palmerston North, una població situada 2h al nord de Wellington la capital de Nova Zelanda. De manera que a finals de febrer vaig agafar un vol que després de 36 h i 4 escales em va deixar a la ciutat de Wellington. D’allà vaig agafar un tren i vaig arribar a Palmerston North on a l’estació de tren ja m’esperaven els meus nous companys de vivenda la Nicki i en Simon tots dos de Nova Zelanda.

Ara ja han passat quasi dos mesos, només em queden 15 dies més per viure en aquest país de manera que ja puc fer una mica de balanç de la meva estada. El primer a destacar de Nova Zelanda és que és el país més jove del món on conviuen una gran multitud de cultures i ètnies diferents. Els autòctons són els maoris que es troben en minoria respecte els europeus que són la població majoritària. Aquesta multiculturalitat fa per exemple que a la feina treballis amb gent de més de 10 nacionalitats diferents. Aquest fet promou que el respecte i l’amabilitat siguin màxims, similars als que vaig trobar a Canadà. Tothom és molt obert així que és molt fàcil iniciar una conversa per discutir algun tema de interès. Un altre aspecte a recalcar d’aquesta illa a part de la seva gent, és la naturalesa i els paisatges. La illa sud és més de caràcter alpí amb muntanyes i glaceres prominents. La illa nord per la seva banda és més de caràcter volcànic. El que més m’agrada sens dubte és la variabilitat d’aquest paisatge. Pots passar d’una glacera a un bosc verd i frondós amb un sol gir del cap i a una platja conduint uns 50 km. Per tant en una àrea de terreny relativament petita pots trobar de tot de manera que la possibilitat de gaudir de l’entorn és altíssima. A tot això cal afegir l’avantatge del clima. A diferència de Canadà que podríem trobar paisatges i llocs similars aquí les temperatures són molt més càlides i a l’hivern per exemple, la temperatura no baixa gaires graus sota zero. Però sens dubte el que més m’ha fascinat d’aquest país és la seva qualitat de vida. Els preus són relativament més econòmics que el nostre país. Això et permet poder viure amb una fantàstica casa com la que estic vivint actualment per només 800 € al mes (el mateix preu que pago per un pis vell a Cerdanyola). Una altra mostra d’aquesta qualitat de vida és que l’horari de treball és de 9 a 17h de manera que la gent després de treballar encara té molt temps per realitzar les activitats d’esbarjo que vulgui. A això cal afegir-hi que el mitjà de transport principal és la bici de manera que l’aire que es respira és fresc i net. Tots aquests factors fan que probablement sinó fos per la distància llunyana de la meva terra, Nova Zelanda seria un lloc ideal per viure un temps!. Finalment per anar acabant m’agradaria destacar algunes peculiaritats d’aquest país com l’existència d’una fruita anomenada Nagi pears mescla entre poma i pera o l’afició de la gent sobretot els indígenes maoris de caminar descalços pel carrer tot i que actualment aquests no siguin de terra i hi hagi la mateixa brossa que hi pugui haver a qualsevol carrer del nostre país. També m’ha agradat la idea de per obligar la gent a reciclar les deixalles fer pagar una quantitat molt elevada per les bosses del rebuig (1euro per bossa). La gent per disminuir el màxim la quantitat de rebuig no li queda més remei que reciclar!.

Per desgràcia en menys de dos mesos se m’acaba la beca de doctorat i hauré de defensar la tesis. S’acaba una etapa i en començo una altra amb la màxima il·lusió i amb l’objectiu principal de viure el millor possible o almenys com fins ara!. Si hagués de fer el país ideal entre els quals he viscut els darrers 4 anys, probablement em quedaria amb els estius lluminosos de Helsinki, els paisatges de canadencs i de Nova Zelanda, la calidesa i l’amabilitat extrema dels japonesos, la qualitat de vida dels habitants de Canadà o Nova Zelanda i els sous de la gent del nord d’Europa!. Com que aquesta combinació de moment no l’he trobat, em continuo quedant amb la meva estimada terra.

Ens assemblem més un català i un xinès, que un xinès i un japonès?

Avui fa just una setmana va arribar el meu nou company de casa, en Shu. Un noi xinès d'uns 32 anys que va deixar la seva família al seu país per durant un any ampliar els seus estudis i establir col·laboracions amb la Universitat de Kyoto. Els primers dies en Shu es mostrava una mica reservat i passava llargues estones tancat en la seva habitació fent difícil així la convivència. Aquest cap de setmana però després de fer una excursió per la ciutat la seva actitud ha canviat totalment. Aquest fet ens ha permès parlar durant llargues estones de les nostres vides i del balanç de la seva primera setmana al Japó. A mesura que anava parlant em recordava una mica el mateix sentiment que vaig tenir jo als primers dies d'arribar al país del sol naixent. Del primer que estava sorprès en Shu eren dels preus. Tot ho comparava amb la Xina, de manera que s'esparverava amb els preus de les coses a Japó. Probablement la seva comparació era errònia. Per tothom és sabut que la Xina actualment potser és el país desenvolupat més econòmic . Per altra banda les dues primeres ciutats més cares del món es troben a Japó: Tokio i Osaka. El que si que estava d'acord amb ell comparant el nivell de vida de Kyoto amb el de Barcelona era que la fruita i el transport públic (metro) eren extremadament cars. Aquest fet promovia per exemple que els japonesos hagin substituït l'arròs per la fruita i que utilitzin la bici com a mitjà de transport. L'altre punt en comú entre en Shun i jo era sobre l'estil de vida que duien els japonesos. Els nipons solen dinar amb menys de 10 minuts i molts cops enllacen jornades laborals de 12 hores sense parar ni el cap de setmana. En Shu al igual que jo a Barcelona, normalment dedicava 2 h a dinar i els caps de setmana i a l'estiu tenia vacances. De forma similar al nostre país, a Xina les parelles tenen el fill (restringit per llei) als 35 anys i s'endeuten per comprar un pis. A diferència de nosaltres el prestador en molts casos són els amics que et deixen els diners a un interès molt més baix que els bancs. Probablement si aquest sistema es promogués a Europa el nombre d'assassinats per impagament i el nombre d'enemics augmentaria de forma exponencial. Tal com es diu amb els diners no es juga.
Aquests fets feien, que salvant les diferències, em sentís més identificat amb la cultura xinesa que amb la japonesa. Tot i així no puc acabar aquesta reflexió tot comentant que al igual que he trobat similituds, he trobat moltes diferències tant en hàbits com en costums. Tal com es diu però la diversitat fa la riquesa, així que no tinc cap dubte que al final de la meva estada tindré una bona opinió tant de la cultura xinesa com la japonesa!.

Naixement del meu bloc

Feia dies que tenia ganes de començar, de donar vida a aquest blog. A la meva terra catalana hi ha masses activitats a fer durant el dia per trobar un forat per escriure opinions, pensaments o simplement tonteries. Ara fa poc d'un mes i mig vaig aterrar a la terra dels sol naixent. Un viatge que en un principi em tenia una mica preocupat i inquiet pel repte que suposava però del qual ara no m'en arrepenteixo. La nova vida a Kyoto a part de donar-me l'oportunitat de conèixer una nova cultura, gent diferent i un menjar deliciós, m'ha permès tenir temps per mi. Per fer el que realment em vingui de gust en tot moment. El canvi d'ambient, el trencament de monotonia és tant gran que els dies passen volant. He estat en altres països vivint per un espai de temps similarperò sens dubte aquest cop és on estic més a gust. Em llevo amb ganes de començar un nou dia, fer una nova activitat o conèixer alguna altra faceta d'aquesta cultura. De moment vull començar aquest blog fent un petit homenatge a la gent que en aquests moments em fa sentir així. Vaja la meva nova família. Encara que no parlin català i que tinguin algunes costums peculiars sense ells la meva adaptació a aquest nou país no hagués estat possible. Així doncs moltes gràcies a tots.