Ens assemblem més un català i un xinès, que un xinès i un japonès?

Avui fa just una setmana va arribar el meu nou company de casa, en Shu. Un noi xinès d'uns 32 anys que va deixar la seva família al seu país per durant un any ampliar els seus estudis i establir col·laboracions amb la Universitat de Kyoto. Els primers dies en Shu es mostrava una mica reservat i passava llargues estones tancat en la seva habitació fent difícil així la convivència. Aquest cap de setmana però després de fer una excursió per la ciutat la seva actitud ha canviat totalment. Aquest fet ens ha permès parlar durant llargues estones de les nostres vides i del balanç de la seva primera setmana al Japó. A mesura que anava parlant em recordava una mica el mateix sentiment que vaig tenir jo als primers dies d'arribar al país del sol naixent. Del primer que estava sorprès en Shu eren dels preus. Tot ho comparava amb la Xina, de manera que s'esparverava amb els preus de les coses a Japó. Probablement la seva comparació era errònia. Per tothom és sabut que la Xina actualment potser és el país desenvolupat més econòmic . Per altra banda les dues primeres ciutats més cares del món es troben a Japó: Tokio i Osaka. El que si que estava d'acord amb ell comparant el nivell de vida de Kyoto amb el de Barcelona era que la fruita i el transport públic (metro) eren extremadament cars. Aquest fet promovia per exemple que els japonesos hagin substituït l'arròs per la fruita i que utilitzin la bici com a mitjà de transport. L'altre punt en comú entre en Shun i jo era sobre l'estil de vida que duien els japonesos. Els nipons solen dinar amb menys de 10 minuts i molts cops enllacen jornades laborals de 12 hores sense parar ni el cap de setmana. En Shu al igual que jo a Barcelona, normalment dedicava 2 h a dinar i els caps de setmana i a l'estiu tenia vacances. De forma similar al nostre país, a Xina les parelles tenen el fill (restringit per llei) als 35 anys i s'endeuten per comprar un pis. A diferència de nosaltres el prestador en molts casos són els amics que et deixen els diners a un interès molt més baix que els bancs. Probablement si aquest sistema es promogués a Europa el nombre d'assassinats per impagament i el nombre d'enemics augmentaria de forma exponencial. Tal com es diu amb els diners no es juga.
Aquests fets feien, que salvant les diferències, em sentís més identificat amb la cultura xinesa que amb la japonesa. Tot i així no puc acabar aquesta reflexió tot comentant que al igual que he trobat similituds, he trobat moltes diferències tant en hàbits com en costums. Tal com es diu però la diversitat fa la riquesa, així que no tinc cap dubte que al final de la meva estada tindré una bona opinió tant de la cultura xinesa com la japonesa!.