divendres, 16 d’abril del 2010

La vida a Nova Zelanda i el final d'una etapa de la meva vida


Després de viure 6 mesos a Helsinki, 6 més a Winnipeg (Canadà) i 3 més a Kioto (Japó), l’última estada del meu doctorat la volia fer a Oceania. Després de buscar ofertes de centres de treball a Austràlia i Nova Zelanda, em vaig decantar per anar a fer una estada de 2 mesos a un centre referent mundial en nutrició humana com és el Riddet Institute. Aquest centre està localitzat a Palmerston North, una població situada 2h al nord de Wellington la capital de Nova Zelanda. De manera que a finals de febrer vaig agafar un vol que després de 36 h i 4 escales em va deixar a la ciutat de Wellington. D’allà vaig agafar un tren i vaig arribar a Palmerston North on a l’estació de tren ja m’esperaven els meus nous companys de vivenda la Nicki i en Simon tots dos de Nova Zelanda.

Ara ja han passat quasi dos mesos, només em queden 15 dies més per viure en aquest país de manera que ja puc fer una mica de balanç de la meva estada. El primer a destacar de Nova Zelanda és que és el país més jove del món on conviuen una gran multitud de cultures i ètnies diferents. Els autòctons són els maoris que es troben en minoria respecte els europeus que són la població majoritària. Aquesta multiculturalitat fa per exemple que a la feina treballis amb gent de més de 10 nacionalitats diferents. Aquest fet promou que el respecte i l’amabilitat siguin màxims, similars als que vaig trobar a Canadà. Tothom és molt obert així que és molt fàcil iniciar una conversa per discutir algun tema de interès. Un altre aspecte a recalcar d’aquesta illa a part de la seva gent, és la naturalesa i els paisatges. La illa sud és més de caràcter alpí amb muntanyes i glaceres prominents. La illa nord per la seva banda és més de caràcter volcànic. El que més m’agrada sens dubte és la variabilitat d’aquest paisatge. Pots passar d’una glacera a un bosc verd i frondós amb un sol gir del cap i a una platja conduint uns 50 km. Per tant en una àrea de terreny relativament petita pots trobar de tot de manera que la possibilitat de gaudir de l’entorn és altíssima. A tot això cal afegir l’avantatge del clima. A diferència de Canadà que podríem trobar paisatges i llocs similars aquí les temperatures són molt més càlides i a l’hivern per exemple, la temperatura no baixa gaires graus sota zero. Però sens dubte el que més m’ha fascinat d’aquest país és la seva qualitat de vida. Els preus són relativament més econòmics que el nostre país. Això et permet poder viure amb una fantàstica casa com la que estic vivint actualment per només 800 al mes (el mateix preu que pago per un pis vell a Cerdanyola). Una altra mostra d’aquesta qualitat de vida és que l’horari de treball és de 9 a 17h de manera que la gent després de treballar encara té molt temps per realitzar les activitats d’esbarjo que vulgui. A això cal afegir-hi que el mitjà de transport principal és la bici de manera que l’aire que es respira és fresc i net. Tots aquests factors fan que probablement sinó fos per la distància llunyana de la meva terra, Nova Zelanda seria un lloc ideal per viure un temps!. Finalment per anar acabant m’agradaria destacar algunes peculiaritats d’aquest país com l’existència d’una fruita anomenada Nagi pears mescla entre poma i pera o l’afició de la gent sobretot els indígenes maoris de caminar descalços pel carrer tot i que actualment aquests no siguin de terra i hi hagi la mateixa brossa que hi pugui haver a qualsevol carrer del nostre país. També m’ha agradat la idea de per obligar la gent a reciclar les deixalles fer pagar una quantitat molt elevada per les bosses del rebuig (1euro per bossa). La gent per disminuir el màxim la quantitat de rebuig no li queda més remei que reciclar!.

Per desgràcia en menys de dos mesos se m’acaba la beca de doctorat i hauré de defensar la tesis. S’acaba una etapa i en començo una altra amb la màxima il·lusió i amb l’objectiu principal de viure el millor possible o almenys com fins ara!. Si hagués de fer el país ideal entre els quals he viscut els darrers 4 anys, probablement em quedaria amb els estius lluminosos de Helsinki, els paisatges de canadencs i de Nova Zelanda, la calidesa i l’amabilitat extrema dels japonesos, la qualitat de vida dels habitants de Canadà o Nova Zelanda i els sous de la gent del nord d’Europa!. Com que aquesta combinació de moment no l’he trobat, em continuo quedant amb la meva estimada terra.




3 comentaris:

  1. Me'n alegro que l'estada hagi estat profitosa i espero que acabis de gaudir d'aquests dies que encara resten.

    Salut i fins aviat!

    pd: boníssima la combinació de xandall i mitjons fins al genoll ;-)

    benet

    ResponElimina
  2. Tal com veus estàvem ben preparats per a la ocasió, com si dels primers exploradors que arribaren a NZ es tractés, jejeje.

    Amb el permís del volcà islandès ens veiem ben aviat!.

    ResponElimina
  3. Ostres acabo de llegir el blog i l'he trobat molt interessant!!! Jo aniré a NZ a finals de desembre... En tinc moltes ganes! Vaig allà a viure una mica, una temporada de viatge i on m'agradi més i tingui possibilitats, trobar una feina i estar'm-hi una temporada. La veritat és que tal com està la cosa per aquí, no serà mala idea voltar una mica i veure les coses des d'un altre punt de vista, no?

    Res, ja et comentaré què tal per allà baix!

    Salut!!!


    Andreu Català

    ResponElimina